Capítol 55
La virtut que protegeix com un nadó
Original
未知牝牡之合而朘作，精之至也。终日号而不嗄，和之至也。
知和曰常，知常曰明。益生曰祥，心使气曰强。物壮则老，谓之不道，不道早已。
Traducció
s'assembla a un nadó just nascut.
Els verins no el piquen, les bèsties salvatges no l'ataquen,
les aus rapinyaires no se li llencen.
Els seus ossos encara tous, els tendons tous,
però els punys ja tancats amb força.
Sense saber res de la unió entre home i dona,
la seua energia ja brolla: pura essència.
Plora tot el dia i la veu no s'afona:
és la perfecció de l'harmonia.
Coneixe aquesta harmonia és viure segons l'etern;
comprendre l'etern és il·luminació.
Buscar major vitalitat porta dissort;
deixar que el cor domini l'alè porta rigidesa.
Quan tot arriba al seu cim, comença la decadència:
ha sortit del camí, i fora del camí mor aviat.
Reflexió profunda
De què tracta aquest capítol?
El capçal diu que els savis no parlen, i els que parlen no saben. La virtut verdadera no es pot transmetre amb paraules; s'expressa a través de l'actuació silenciosa. El mestre del Tao practica la vacuïtat: tanca els sentits, difumina la seua brillantor, s'iguala a la pols. Així arriba a una unitat misteriosa amb tot i esdevé el que hi ha de més noble sota el cel.
Com es relaciona amb mi?
M'he adonat que acumular judiciis i opinions és el que em separa dels altres. Estime uns, tem altres, desitge allò que tenen. Aquesta divisió constant em fatiga. El cap sixanta-dos mostra que hi ha un camí cap a la pau: quan deixam de classificar persones i situacions, quan desapareix la diferència entre estimar i odiar, entre guanyar i perdre, vivim en llibertat.
Què hauria de fer avui?
Hui passare una hora en silenci: sense opinar, sense jutjar, sense reaccionar verbalment. En eixe silenci, observaré quins pensaments sorgixen i què sent el meu cos. No cal jutjar-los ni canviar-los; sols observar-los.
Capítols relacionats
La meva reflexió
Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?