Capítol 57

Governar el país amb rectitud

以正治国,以奇用兵,以无事取天下。吾何以知其然哉?以此:
天下多忌讳,而民弥贫;民多利器,国家滋昏;人多伎巧,奇物滋起;法令滋彰,盗贼多有。
故圣人云:我无为而民自化,我好静而民自正,我无事而民自富,我无欲而民自朴。
Governa el país amb rectitud, empra l'estratègia en la guerra, i obtén el món sense immiscir-te'n. Com sé que és així? Així: En el món hi ha moltes prohibicions i tabús, i el poble s'empobreix cada cop més; quan el poble té moltes armes, l'estat s'enfonsa en la foscor; quan la gent té moltes habilitats, apareixen objectes extraordinaris; quan les lleis i decrets es multipliquen, els lladres i bandolers es fan nombrosos. Per tant, el savi diu: Jo, actuant sense voler, el poble es transforma per si sol; jo, estimant la quietud, el poble troba la seva pròpia rectitud; jo, sense fer res, el poble s'enriqueix per si sol; jo, sense desitjos, el poble retorna a la senzillesa natural.

Reflexió profunda

De què tracta aquest capítol?

Aquest capítol ens ensenya que governar amb justícia, emprar l'estratègia militar només quan cal, i obtenir el suport del món mitjançant la no-intervenció constitueix el camí del savi governant. El text alerta que quan un govern acumula prohibicions, eines, tècniques i lleis, la societat empitjora: la pobresa creix, l'estat es corromp, els luxes proliferen i els crims augmenten.

Com es relaciona amb mi?

En la meva vida quotidiana, reconec la temptació de voler controlar-ho tot: el meu entorn laboral, les meves relacions, fins i tot els meus propis pensaments. Aquest capítol em convida a reflexionar sobre com aquesta necessitat de regular i restrictir sovint produeix l'efecte oposat al desitjat.

Què hauria de fer avui?

Avui identificaré una situació on habitualment intervinc excessivament —potser amb la meva família, companys o en un projecte propi— i em contendré conscientment, permetent que les coses flueixin sense la meva direcció, observant què succeeix quan allibero el control.

Capítols relacionats

La meva reflexió

Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?

Pregunta a Laotzu sobre aquest capítol Xat complet →