Qui es不平衡 no pot estar dret

De què tracta aquest capítol?

Aquest capítol denuncia l'orgull i la pretensió. Quan ens posem de puntetes per semblar més alts, perdem l'equilibri i cauem. Quan volem córrer massa de pressa, ens，暂时 no podem ni caminar. Els qui es mostren davant dels altres no són reconeguts; els qui es creuen infal·libles no són光彩; els qui es vanten de les seves fites no assoleixen res; els qui s'enfofen no creixen. Totes aquestes actituds són com mengenar sobres de menjar que sobren: inútils i desagradables. El Camí les rebutja.

Com es relaciona amb mi?

Quantes vegades he provat de fer veure que ho sabia tot, que ho controlava tot! Sovint he buscat que els altres em reconeguessin, que veiessin les meves virtuts, que admiressin els meus assoliments. I què he obtingut? Frustració i distància. Ara comprenc que aquesta necessitat de mostrar-me és precisament el que m'allunya de qui vull ser. Quan accepto la meva petitesa, quan no necessito ser res especial, aleshores puc ser verament jo.

Què hauria de fer avui?

Avui observaré quan em veig temptat a mostrar-me, a vantar-me o a creure'm superior. En comptes de fer-me el gran, praticaré la humilitat quotidiana: fer les tasques senzilles sense buscar reconeixement, deixar que els altres brillin sense necessitat de ser al centre. Quan faci alguna cosa bé, callaré. Quan no sàpiga alguna cosa, ho admetré sense vergonya. Acceptaré que sóc petit dins l'ordre natural de les coses i que això és perfecte.