Capítol 31

Les Armes Excel·lents

夫佳兵者,不祥之器,物或恶之,故有道者不处。
君子居则贵左,用兵则贵右。兵者不祥之器,非君子之器,不得已而用之,恬淡为上。胜而不美,而美之者,是乐杀人。夫乐杀人者,则不可以得志于天下矣。
吉事尚左,凶事尚右。偏将军居左,上将军居右,言以丧礼处之。杀人之众,以哀悲泣之,战胜以丧礼处之。
Aquells que excel·leixen en la guerra, les armes excel·lents, no són instruments de bon averany; totes les coses les detesten, i per això els qui segueixen el Dao no s'hi acosten. El noble home, quan viu tranquil·lament, dóna importància a l'esquerra; però quan fa servir l'exèrcit, dóna importància a la dreta. Les armes no són instruments de bon averany; no són eines del noble home; només s'usen quan no hi ha altre remei, i fins i tot aleshores cal tractar-les amb serenitat. Guanyar no és bell; si algú ho considera bell, és que es complau a matar. Els qui es complauen a matar no poden assolir els seus desitjos al món. En els afers afortunats es prefereix l'esquerra, en els desfortunats la dreta. El general subaltern se situa a l'esquerra, el general en cap a la dreta, perquè hom els tracta com en un funeral. Quan s'han mort molts, cal plorar-los amb dol i tristor; fins i tot la victòria s'ha de celebrar seguint el ritual dels funerals.

Reflexió profunda

De què tracta aquest capítol?

Aquest capítol parla sobre la guerra i les armes, dient que els instruments de violència són propicis de mal averany i que tothom els detesta. El Dao enseny a que els nobles prefereixen la pau i només usen la força quan no hi ha cap altra opució, i aleshores amb gran contrició. Guanyar una guerra no és motiu de joia, sin de dolor per les vides perdudes. Fins i tot els funerals segueixen un ordre on el general principal se situa a la dreta, recordant-nos que tota victòria armada és en realitat una tristor.

Com es relaciona amb mi?

En la meva vida quotidiana, sovint em trobo en situacions on la confrontau o la dominau semblen l'única sortida. Aquest capítol em fa reflexionar que guanyar una discussió o imposar el meu criteri no és cap victria vertadera. Quan penso en com m'esforu a sortir-me amb la meva, m'adono que estic recorrent a 'armes' que no aporten res de bo. La guerra, sia qualsevol batalla fins i tot les verbals, sempre deixa ferides.

Què hauria de fer avui?

Avui, quan senti la temptau d'entrar en un conflicte o d'imposar el meu punt de vista, pausaré i respiraré abans de respondre. Recordaré que la vertdera victria no és vèncer l'altre, sinu mantenir la pau interior. Escoltaré amb atenciu i, si cal, acceptaré el silenci en lloc d'una resposta aggressiva.

Capítols relacionats

La meva reflexió

Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?

Pregunta a Laotzu sobre aquest capítol Xat complet →