Aquest capítol parla sobre la guerra i les armes, dient que els instruments de violència són propicis de mal averany i que tothom els detesta. El Dao enseny a que els nobles prefereixen la pau i només usen la força quan no hi ha cap altra opució, i aleshores amb gran contrició. Guanyar una guerra no és motiu de joia, sin de dolor per les vides perdudes. Fins i tot els funerals segueixen un ordre on el general principal se situa a la dreta, recordant-nos que tota victòria armada és en realitat una tristor.
Key Concepts
兵
不祥
恬淡
丧礼
Cite This Chapter
Laozi, Tao Te Ching, Chapter 31, "Les Armes Excel·lents", laotzu.ai: https://www.laotzu.ai/ca/chapters/31/
Classical Chinese, translation, and AI reflection are shown separately; cite this chapter URL for references.
Aquells que excel·leixen en la guerra, les armes excel·lents, no són instruments de bon averany; totes les coses les detesten, i per això els qui segueixen el Dao no s'hi acosten. El noble home, quan viu tranquil·lament, dóna importància a l'esquerra; però quan fa servir l'exèrcit, dóna importància a la dreta. Les armes no són instruments de bon averany; no són eines del noble home; només s'usen quan no hi ha altre remei, i fins i tot aleshores cal tractar-les amb serenitat. Guanyar no és bell; si algú ho considera bell, és que es complau a matar. Els qui es complauen a matar no poden assolir els seus desitjos al món. En els afers afortunats es prefereix l'esquerra, en els desfortunats la dreta. El general subaltern se situa a l'esquerra, el general en cap a la dreta, perquè hom els tracta com en un funeral. Quan s'han mort molts, cal plorar-los amb dol i tristor; fins i tot la victòria s'ha de celebrar seguint el ritual dels funerals.
Reflexió profunda
De què tracta aquest capítol?
Aquest capítol parla sobre la guerra i les armes, dient que els instruments de violència són propicis de mal averany i que tothom els detesta. El Dao enseny a que els nobles prefereixen la pau i només usen la força quan no hi ha cap altra opució, i aleshores amb gran contrició. Guanyar una guerra no és motiu de joia, sin de dolor per les vides perdudes. Fins i tot els funerals segueixen un ordre on el general principal se situa a la dreta, recordant-nos que tota victòria armada és en realitat una tristor.
Com es relaciona amb mi?
En la meva vida quotidiana, sovint em trobo en situacions on la confrontau o la dominau semblen l'única sortida. Aquest capítol em fa reflexionar que guanyar una discussió o imposar el meu criteri no és cap victria vertadera. Quan penso en com m'esforu a sortir-me amb la meva, m'adono que estic recorrent a 'armes' que no aporten res de bo. La guerra, sia qualsevol batalla fins i tot les verbals, sempre deixa ferides.
Què hauria de fer avui?
Avui, quan senti la temptau d'entrar en un conflicte o d'imposar el meu punt de vista, pausaré i respiraré abans de respondre. Recordaré que la vertdera victria no és vèncer l'altre, sinu mantenir la pau interior. Escoltaré amb atenciu i, si cal, acceptaré el silenci en lloc d'una resposta aggressiva.
Now arms, however beautiful, are instruments of evil omen, hateful, it may be said, to all creatures. Therefore they who have the Tao do not like to employ them. The superior man ordinarily considers the left hand the most honourable place, but in time of war the right hand.
IA Modern
Aquells que excel·leixen en la guerra, les armes excel·lents, no són instruments de bon averany; totes les coses les detesten, i per això els qui segueixen el Dao no s'hi acosten. El noble home, quan viu tranquil·lament, dóna importància a l'esquerra; però quan fa servir l'exèrcit, dóna importància a la dreta. Les armes no són instruments de bon averany; no són eines del noble home; només s'usen quan no hi ha altre remei, i fins i tot aleshores cal tractar-les amb serenitat. Guanyar no és bell; si algú ho considera bell, és que es complau a matar. Els qui es complauen a matar no poden assolir els seus desitjos al món. En els afers afortunats es prefereix l'esquerra, en els desfortunats la dreta. El general subaltern se situa a l'esquerra, el general en cap a la dreta, perquè hom els tracta com en un funeral. Quan s'han mort molts, cal plorar-los amb dol i tristor; fins i tot la victòria s'ha de celebrar seguint el ritual dels funerals.
La meva reflexió
Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?
Pregunta a Laotzu sobre aquest capítol Xat complet →
