Capítol 20

Abandona l'aprendissatge, siá sens paur

绝学无忧。唯之与阿,相去几何?善之与恶,相去若何?人之所畏,不可不畏。荒兮其未央哉!
众人熙熙,如享太牢,如春登台。我独泊兮其未兆,如婴儿之未孩;累累兮若无所归。
众人皆有余,而我独若遗。我愚人之心也哉!沌沌兮!
俗人昭昭,我独昏昏。俗人察察,我独闷闷。澹兮其若海,飂兮若无止。
众人皆有以,而我独顽且鄙。我独异于人,而贵食母。
Abandona l'aprendissatge, e siás sens paur. Quand se ditz « òc » o « non », quina diferéncia i a ? Entre lo ben e lo mal, alàuntan, quina distància ? Çò que los autre temon, o cal pas lo témer ? Es sens fenir, es sens liame !
Lo monde es tot joiós, coma se badinhava un grand festin, coma se montava sus una tor al printemp. Sol, ieu drigolhi sens senhal, coma un dròlle que encara a pas rigat ; exaust, coma se aviá pas deostal.
Los autres an de mai, e ieu sol ai l'air d'èsser perdut. Es mon còr d'òme simple ! Sòi confús !
Los autres fan los clars, ieu sol remaindi dans la nuèch. Los autres fan los precises, ieu sol mantenhi lo silenci. Calme coma la mar, vent sens fenir.
Los autres an de rasons, e ieu sol sembli obtus e vil. Sol, ieu m'alunchi dels autres, e tenhi al pit de ma maire.

Meditacion aisida

De qué tracta aquel capítols?

Aqueste capítol tracta de la differéncia entre lo camin del Taoïsta e aquel del monde. Explora l'absurd de las comparasons e dels jutjaments - entre l'aprobacion e lo refús, lo ben e lo mal. Lo mèstre se destria de la fola en refusant los plausirs mondans e las ambicions. Se presenta coma un dròlle qu'encara a pas begut, o coma qualqu'un sens ostal. Mentre que los autres son ocupats e satisfachs, el demora simple, confús, isolat. Pasmens, aquesta simplicitat e esteu refus de las comparasons son la font de sa libertat e de son aquietament.

Cossí es relacionat amb ieu?

Dins ma vida, sovent me comparhi als autres e m'inquièti de çò que penson de ieu. Aqueste capítol me rapèla que la libertat verai ven de l'abandondon de las comparasons. Quand cèti sus los autres, perdi mon esséncia. Pòdi èsser diferent e pasmens èsser en patz. La sabença del monde es fòra, la veritat es dedins. Aquesta reflexion m'aprèn a acceptar mon unicitat e a trobar la calma dins la simplicitat.

Quora deuriái far uèi ?

Auei, observarai una situacion ont me comparhi als autres o ont cerchi lor aprobacion. Pausarai e me demandarai : « Aqueste es mon sentiment verai, o es la votz del mond ? » Soll ensajas de relaxar aquela comparason e de tornar al teu centre, a la simplicitat de ton èsser.

Capítols ligats

Ma reflexion

Çò que inspirat aquèste capitol? Cossí l'aplicaratz?

Demandatz a Laotzu sus aqueu capítol Conversacion completa →