Capítol 15

Los savis del temps ancian

古之善为士者,微妙玄通,深不可识。夫唯不可识,故强为之容:
豫兮若冬涉川,犹兮若畏四邻,俨兮其若客,涣兮若冰之将释,敦兮其若朴,旷兮其若谷,混兮其若浊。
孰能浊以静之徐清?孰能安以久动之徐生?保此道者不欲盈。夫唯不盈,故能蔽而新成。
Los savis del temps ancian que sabián seguir la Via èran subtils, misteriós e secrets,.planament unfathomables. Es aquel planament que son pas comprensiblas que nos cal èsser corals de los descriure: èran prudents coma aquel que crosís un rius gelat en ivèrn, cautios coma aquel que tòona las vesinas, dignes coma un ostatge, dispausats coma la glaça que va se fondre, simplas coma lo jos boisdiège, Dobèrtas coma una vallada, embruhats coma una èiga torba. Cal èsser cel qui pòt se faire torba, e amb de silenci la清清楚楚? Cal èsser cel qui pòt èsser al repaus, e progressivament se renáger? Aquel que conserva aquesta Via esatz pas la plenitud. Es perque pausa laplenitude qu'ei totjorn renovelat.

Meditacion aisida

De qué tracta aquel capítols?

Aqueste capítòlo descriu los sabents ancians qu'avián trobat la Via. Èran tan subtils, misteriós e profonds que ne'n poiriá pas ièsser compreises. Lo tèxte nos daissa set imatges: èran prudents davant lo dangièr, cautios dins lors relacions, dignes dins lors accions, dispausats per mudar, simplas dins lors natura, Dobèrtas dins lors esperit, e embruhats en aparença. Lo secreta per èsser atal se tròba dins lo far de duas causas: d'en primièr, se faire torba per que amb lo temps缓缓澄清;其次,保持谦逊不求盈满,如此才能不断 renew

Cossí es relacionat amb ieu?

Aqueste capítòlo me fa pensar a las personas que conèisca qu'an aprofundit la sieuna vida intèrna. Semblan simplas, mas lor natura es rica e complèxa. M'aprene a appreciar l'aparéncia exteriors, en savais que la vertat se tròba mai alava. Pasmens, reconèis que fa de temps que siá de far lo punt entre èsser desconeiscut e èsser reconeiscut. Sovente vesi la temptacion de voler mostrar çò que siá, d'èsser plen de conéisser. Aqueste capítòlo me rapèla de demorar dubèrtz e plan simplas.

Quora deuriái far uèi ?

Oai, pausarai un moment per far silenci dins mon esperit. Pensarai a l'imatge de l'èiga torba que se clarifica lentament. En luòc de voler èsser celest e definitius, laissarai miei pensadas se pausar e se clariá progressivament. Escrirai供 un paragraphe dins mon jornal subre çò que ai pas agut de temps de cultivar aquesta setmana, e me pausarai per que lo dreit melhor aparéisse.

Capítols ligats

Ma reflexion

Çò que inspirat aquèste capitol? Cossí l'aplicaratz?

Demandatz a Laotzu sus aqueu capítol Conversacion completa →