Capítol 27

Bona marxa sense rastres

善行无辙迹,善言无瑕谪,善数不用筹策,善闭无关楗而不可开,善结无绳约而不可解。
是以圣人常善救人,故无弃人;常善救物,故无弃物。是谓袭明。
故善人者,不善人之师;不善人者,善人之资。不贵其师,不爱其资,虽智大迷,是谓要妙。
El qui camina bé no deixa rastres, el qui parla bé no té defectes, el qui compta bé no necessita eines, el qui tanca bé no té panys que impedeixin l'obertura, el qui lliga bé no té cordes que impedeixin el deslliurament. Per això el savi sempre sap salvar les persones, i per això no abandona ningú; sempre sap salvar les coses, i per això no abandona res. Això s'anomena la saviesa oculta. Així doncs, el savi és el mestre dels ignorants, i l'ignorant és el recurs del savi. Però si no es valora el mestre i no s'estima el recurs, fins i tot els savis cauen en la confusió. Aquesta és el secret meravellós.

Reflexió profunda

De què tracta aquest capítol?

Aquest capítol parla de les accions veritablement perfectes, aquelles que es realitzen amb tanta naturalitat que no deixen traces ni evidències. El savi actua de manera tan harmoniosa que no cal mostrar res ni imposar res. També ens recorda que fins i tot els que semblen menys savis poden ser mestres i recursos per a la nostra pròpia aprenentatge.

Com es relaciona amb mi?

Reflexiono sobre com de vegades busco que es noti el meu esforç i les meves bones accions. Aquest capítol em convida a buscar una eficàcia més silenciosa i natural, on el que importa no és que es vegi el meu treball sinó que es conseguir l'objectiu.

Què hauria de fer avui?

Avui intentaré completar una tasca amb presència total i sense mostrar que m'esforço. Treballaré en silenci, deixant que l'acció parli per si sola.

Capítols relacionats

La meva reflexió

Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?

Pregunta a Laotzu sobre aquest capítol Xat complet →