Aquest capítol descriu els savis de l'antigor que havien comprès el Dao. El seu comportament era d'una断 subtilror inaccessibe: prudència extrema, vacil·lació respectuosa, dignitat, alliberament, simplicitat, amplitud d'esperit i acceptació del que sembla impur. El text pregunta qui pot fer que l'aigua turbid es clarifiqui en la quietud i qui pot trobar vida nova en el repòs prolongat. La resposta és que cal no aspirar a la plenitud per tal de poder-se renov constantment.
Key Concepts
修道
虚静
不盈
Cite This Chapter
Laozi, Tao Te Ching, Chapter 15, "Els savis de l'antigor", laotzu.ai: https://www.laotzu.ai/ca/chapters/15/
Classical Chinese, translation, and AI reflection are shown separately; cite this chapter URL for references.
Els antics que excel·lien en el camí eren subtils, misteriosos, d'una断 profonror inaccessible. Justament perquè no es podien comprendre, hom intenta descriure'ls: eren prudents com qui creua un riu a l'hivern, vacil·lants com qui tem els seus veïns, dignes com qui és hoste, desperdigats com el gel a punt de fondre's, senzills com la fusta verge, vastos com una vall, barnejats com l'aigua entorbida. Qui pot fer que l'aigua entorbida es clarifiqui mitjançant la quietud? Qui pot trobar la vida nova en mantenir-se en pau prolongada? Aquells qui conserven aquest camí no aspiren a la plenitud. Justament perquè no saturen, poden romandre ocults i renovar-se sense fi.
Reflexió profunda
De què tracta aquest capítol?
Aquest capítol descriu els savis de l'antigor que havien comprès el Dao. El seu comportament era d'una断 subtilror inaccessibe: prudència extrema, vacil·lació respectuosa, dignitat, alliberament, simplicitat, amplitud d'esperit i acceptació del que sembla impur. El text pregunta qui pot fer que l'aigua turbid es clarifiqui en la quietud i qui pot trobar vida nova en el repòs prolongat. La resposta és que cal no aspirar a la plenitud per tal de poder-se renov constantment.
Com es relaciona amb mi?
En la meva vida, de vegades lluito per semblar competent i segur de mi mateix. Aquest capítol em convida a abraçar la incertesa, la prudència i la humilitat. No cal saber-ho tot ni estar ple; puc acceptar les meves contradiccions interiors com a part del camí cap a la saviesa. La claredat i el creixement neixen de la quietud, no de la saturació.
Què hauria de fer avui?
Avui, en lloc de voler omplir cada moment amb activitat o aparences, dedicaré uns moments a la quietud i l'observació de mi mateix. Acceptaré les meves contradiccions sense jutjar-les, permetent que es clarifiquin soles.
The skilful masters (of the Tao) in old times, with a subtle and exquisite penetration, comprehended its mysteries, and were deep (also) so as to elude men's knowledge. Shrinking looked they like those who wade through a stream in winter; irresolute like those who are afraid of all around them; grave like a guest (in awe of his host); evanescent like ice that is melting away; unpretentious like wood that has not been fashioned into anything; vacant like a valley, and dull like muddy water.
IA Modern
Els antics que excel·lien en el camí eren subtils, misteriosos, d'una断 profonror inaccessible. Justament perquè no es podien comprendre, hom intenta descriure'ls: eren prudents com qui creua un riu a l'hivern, vacil·lants com qui tem els seus veïns, dignes com qui és hoste, desperdigats com el gel a punt de fondre's, senzills com la fusta verge, vastos com una vall, barnejats com l'aigua entorbida. Qui pot fer que l'aigua entorbida es clarifiqui mitjançant la quietud? Qui pot trobar la vida nova en mantenir-se en pau prolongada? Aquells qui conserven aquest camí no aspiren a la plenitud. Justament perquè no saturen, poden romandre ocults i renovar-se sense fi.
La meva reflexió
Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?
Pregunta a Laotzu sobre aquest capítol Xat complet →
