Capítol 80

Regne petit i pocs ciutadans

小国寡民。使有什伯之器而不用,使民重死而不远徙。
虽有舟舆,无所乘之;虽有甲兵,无所陈之。使民复结绳而用之。
甘其食,美其服,安其居,乐其俗。邻国相望,鸡犬之声相闻,民至老死,不相往来。
Un regne petit amb pocs ciutadans. Que tinguin instruments mil vegades millors però que no els facin servir; que el poble doni importància a la vida i no emigri lluny. Que tinguin vaixells i carruatges, però no calgui emprar-los; que tinguin armes i exèrcits, però no calgui exhibir-los. Que el poble torni a fer servir el cordill per fer registres. Que el menjar sigui agradable, que els vestits siguin bells, que els habitatges siguin còmodes, que les tradicions donin alegria. Que els regnes veïns es vegin l'un a l'altre, que s'escoltin els galls i els gossos del veí, i que la gent visqui fins que es mori sense haver-se visitat mai.

Reflexió profunda

De què tracta aquest capítol?

Aquest capítol descriu un ideal de societat senzilla i satisfeta. Un regne petit amb pocs habitants que no necessiten eines complexes, que no viatgen lluny, que no fan servir armes ni tenen flotes militars. El poble viu amb simplicitat: bon menjar, bon vestit, casa còmoda, alegria en les tradicions. Els veïns es veuen i s'escolten però no cal que es visitin mai.

Com es relaciona amb mi?

Reconec que sovint desitjo més del que necessito. Aquest capítol em convida a viure amb menys, a trobar la satisfacció en allò simple i proper. La meva felicitat no depèn de acumular sinó d'apreciar el que ja tinc.

Què hauria de fer avui?

Avui reduiré les meves ambicions materials i agrairé allò que tinc. Simplificaré la meva vida, deixaré de voler visitiar o coneixe-ho tot, i trobaré alegria en la meva pròpia llar i tradicions.

Capítols relacionats

La meva reflexió

Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?

Pregunta a Laotzu sobre aquest capítol Xat complet →