Capítol 41
L'home superior i el Camí
Original
故建言有之：明道若昧，进道若退，夷道若颣，上德若谷，大白若辱，广德若不足，建德若偷，质真若渝，大方无隅，大器晚成，大音希声，大象无形，道隐无名。夫唯道，善贷且成。
Traducció
Per això els antics deien: el camí il·luminat sembla obscur; qui avança pel camí sembla recular; el camí pla sembla escabros; la gran virtut sembla una vall fonda; la grandesa més pura sembla tacada; la grandesa abundant sembla deficient; la grandesa forta sembla poruga; la质地 vera sembla mudable; el que és més ampli no té cantonades; el gran instrument es completa tard; el gran so és gairebé silenci; la gran forma no té aparença. El Camí roman amagat, sense nom.
Tanmateix, només el Camí sap dar i completar totes les coses.
Reflexió profunda
De què tracta aquest capítol?
Aquest capítols parla de com el Camí genera tot l'univers: d'u neixen dos, de dos neixen tres, i dels tres neixen els deu mil éssers. Tota existència porta en si l'equilibri entre yin i yang, l'harmonia dels呼吸s oposats. Fins i tot les paraules que semblen negatives —orfenesa, soledat, mancada— poden ser expressions de grandesa.
Com es relaciona amb mi?
Reconec que la meva vida està feta de forces oposades que busquen l'equilibri. Les meves pèrdues poden ser guanys, i els meus guanys poden ser pèrdues. Quan lluito per dominar, m'allunyo de la verdadera força. Quan accepto els meus 'defectes' amb humilitat, descobreixo una verdadera grandesa.
Què hauria de fer avui?
AvuiBuscaré l'equilibri enlloc de la dominació. Acceptaré amb gracia el que sembla una mancança, sabent que potser és una benedicció amagada. Tractaré tothom amb humilitat, recordant que el fort mai es fa servir de la força。
Capítols relacionats
La meva reflexió
Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?