Aquest capítol explica que totes les coses del món depenen d'una unitat fonamental, d'un ordre essencial que ho sosté tot. Sense aquesta unitat, el cel es faria malbé, la terra es destrueix, els esperits s'apagarien, les valls s'eixugarien i els éssers vius moririen. Fins i tot els governants depenen del que és humble i senzill.
Key Concepts
一
本
贱
下
Cite This Chapter
Laozi, Tao Te Ching, Chapter 39, "Els qui assoliren la unitat", laotzu.ai: https://www.laotzu.ai/ca/chapters/39/
Classical Chinese, translation, and AI reflection are shown separately; cite this chapter URL for references.
Dels qui en l'antigor assoliren la unitat: el cel l'obtingué i es feu clar, la terra l'obtingué i es feu tranquil·la, els esperits l'obtingueren i es feren subtils, les valls l'obtingueren i es feren plenes, tots els éssers l'obteneren i nasqueren, els prínceps i reis l'obtingueren i foren pilars del món. Tot plegat en derivà: sense claredat el cel es podria esqueixar, sense tranquil·litat la terra es podria ensorrar, sense subtilesa els esperits es podrien extingir, sense plenitud les valls es podrien assecar, sense vida tots els éssers es podrien perdre, sense noblesa els prínceps i reis podrien caure. Per això el que és preuat té el modest com a arrel, el que és alt té el que està avall com a base. Així els prínceps i reis s'anomenen a si mateixos «l'orfen», «el vidu», «el desvalgut». No és això fer del modest l'arrel? No ho és, doncs? Per això el que busca glòria acaba sense glòria. No vulguis ser com jade brillant, sinó com pedres aspres del camí.
Reflexió profunda
De què tracta aquest capítol?
Aquest capítol explica que totes les coses del món depenen d'una unitat fonamental, d'un ordre essencial que ho sosté tot. Sense aquesta unitat, el cel es faria malbé, la terra es destrueix, els esperits s'apagarien, les valls s'eixugarien i els éssers vius moririen. Fins i tot els governants depenen del que és humble i senzill.
Com es relaciona amb mi?
En el meu dia a dia, busco la grandesa i la visibilitat, volent ser reconegut i admirat com jade llustrat. Aquest capítols em recorda que la meva essència més vera neix de la senzillesa, de l'arrel humil. Sense connexió amb el modest, no puc sostenir res de valor. He d'acceptar que sóc orfe, vidu i desvalgut en molts aspectes, i que aquesta vulnerabilitat és precisament la meva grandesa.
Què hauria de fer avui?
Avui observo quina part de la meva vida busca ser llustrada com jade, brillant i perfecta. En lloc d'això, accepto les meves imperfeccions i vulnerabilitats com a arrels de la meva autèntica força. Si he de competir per alguna cosa, renuncio a lloances i honors ficticis.
The things which from of old have got the One (the Tao) are Heaven which by it is bright and pure; Earth rendered thereby firm and sure; Spirits with powers by it supplied; Valleys kept full throughout their void; All creatures which through it do live; Princes and kings who from it do their model give.
IA Modern
Dels qui en l'antigor assoliren la unitat: el cel l'obtingué i es feu clar, la terra l'obtingué i es feu tranquil·la, els esperits l'obtingueren i es feren subtils, les valls l'obtingueren i es feren plenes, tots els éssers l'obteneren i nasqueren, els prínceps i reis l'obtingueren i foren pilars del món. Tot plegat en derivà: sense claredat el cel es podria esqueixar, sense tranquil·litat la terra es podria ensorrar, sense subtilesa els esperits es podrien extingir, sense plenitud les valls es podrien assecar, sense vida tots els éssers es podrien perdre, sense noblesa els prínceps i reis podrien caure. Per això el que és preuat té el modest com a arrel, el que és alt té el que està avall com a base. Així els prínceps i reis s'anomenen a si mateixos «l'orfen», «el vidu», «el desvalgut». No és això fer del modest l'arrel? No ho és, doncs? Per això el que busca glòria acaba sense glòria. No vulguis ser com jade brillant, sinó com pedres aspres del camí.
La meva reflexió
Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?
Pregunta a Laotzu sobre aquest capítol Xat complet →
