Capítol 38

La nauta vertut es pas de vertut aparenta

上德不德,是以有德;下德不失德,是以无德。
上德无为而无以为;下德为之而有以为。上仁为之而无以为;上义为之而有以为。上礼为之而莫之应,则攘臂而扔之。
故失道而后德,失德而后仁,失仁而后义,失义而后礼。夫礼者,忠信之薄,而乱之首。
前识者,道之华,而愚之始。是以大丈夫处其厚,不居其薄;处其实,不居其华。故去彼取此。
La nauta vertut es pas de vertut aparenta, e per aquò a de vertut vertadièra. La bassa vertut pòrta pas de vertut, e per aquò a pas de vertut. La nauta vertut es sens accion volontària; la bassa vertut agís amb intencions. La nauta仁 es aplicada sens motivacion; la nauta义 es aplicada amb motivacion. La nauta礼 es aplicada sens resposta, alara cal ne'n separar. Aquílo, quand se perd la VIA, ven la vertut; quand se perd la vertut, ven la仁; quand se perd la仁, ven la义; quand se perd la义, ven la礼. La礼仪, es la superficialitat de la fidelitat, e la naissença del caòs. Los qu'an lo primièr saber, son lo bel ornament de la VIA, e lo començament de la bogería. Atal, l'òme de valor se plaça dins l'epaisor, e vivon dins la substància, alunhant lo superficial. Rejeita aquò e pren aquò.

Meditacion aisida

De qué tracta aquel capítols?

Aquel capítòl distingís entre diferents nivèls de vertut e de moralitat. La nauta vertut es naturala e sens esforç, alara que la bassa vertut es deliberada e conscienta. L'autor ensenhatz que la perdita progressiva de la simplicitat naturala mena a la decor e al caòs.

Cossí es relacionat amb ieu?

Reconeissi que sovent agissi amb intencions e esperi de reciprocitat. Aquò me convida a simplificar mos actes, a èsser mai natural e mens calculaire dins mos relacions amb los autres.

Quora deuriái far uèi ?

Aqueste còp, davant una decision morala, regardariái se poiriái actuar amb naturalitat e sens espera de recompensa o reconeissença.

Capítols ligats

Ma reflexion

Çò que inspirat aquèste capitol? Cossí l'aplicaratz?

Demandatz a Laotzu sus aqueu capítol Conversacion completa →