Capítol 47

Sense sortir de l'ostal

不出户,知天下;不窥牖,见天道。其出弥远,其知弥少。
是以圣人不行而知,不见而名,不为而成。
Sens sortir de l'ostal, se pòt conéisser lo monde entier. Sens regardar per las fenestras, se pòt veire la via del cèl. Plus se'n va un luenh, mens ne sap. Atal lo sage coneis sens peligrinar, nomena sens veire, e complís sens faire.

Meditacion aisida

De qué tracta aquel capítols?

Aqueste capitol dich qu'èra possible de conéisser lo monde e las vaias del cèl sens necessitar de sortir de son ostal. L'òme sage a un coneissement intèrne qu'apassís l'esprís e la comprension. Mai un viatja luenh, mens compren. Lo saber vertadièr ven de l'introspeccion, pas dels desplaçaments extèrnes.

Cossí es relacionat amb ieu?

Dins ma vida, cresí longtemps que deviá sempre buscar de novèlas experiéncias e anar cap a d'autres luòcs per créisser. Aquòs m'aprend qu'èra possible de trobar de saviesa en pausar e dirigir mon atencion cap a l'intèrne. Ma vida exteriors es estat jogada per cercar dins.

Quora deuriái far uèi ?

D'aqueste dimècres, pausarai un moment en silenci per escotar ma votz intèrna. Escriurai tres,供认 qu'ai aprés de l'introspeccion, sens sortir de mon ostal, e serà mon vejaire.

Capítols ligats

Ma reflexion

Çò que inspirat aquèste capitol? Cossí l'aplicaratz?

Demandatz a Laotzu sus aqueu capítol Conversacion completa →