Aquest capitol parla de la saviesa del no-competir. El vertader mestre de guerra no lluita, el vertader guerrer no s'enfada, el vertader conqueridor no s'enfronta directament. El que sap servir els altres es posa per sota d'ells. Aixo no es feblesa, es l'art mes alt del lideratge. Es el cami de la美德, la virtut que harmonitza amb el cel.
Key Concepts
三宝
慈
俭
不敢为天下先
Cite This Chapter
Laozi, Tao Te Ching, Chapter 67, "Els Tres Tresors", laotzu.ai: https://www.laotzu.ai/ca/chapters/67/
Classical Chinese, translation, and AI reflection are shown separately; cite this chapter URL for references.
El món sencer diu que la meva Via és gran, però sembla que no s'assembla a res. Justament perquè és gran, no s'assembla a res. Si s'assemblés a res, fa temps que hauria esdevingut insignificant! Tinc tres tresors que guardo i preservo: el primer és la tendresa, el segon és la moderació, i el tercer és no voler ser el primer del món. Amb tendresa es pot ser valent, amb moderació es pot ser generós, sense voler ser el primer del món es pot sorgir com a guia. Però ara es llença la tendresa per buscar la valentia, s'abandona la moderació per buscar l'abundància, es deixa el darrer lloc per voler ser el primer: això porta a la mort! La tendresa, emprada en la guerra, porta a la victòria; emprada en la defensa, porta a la fermesa. El cel, quan vol救人, el protegeix amb tendresa.
Reflexió profunda
De què tracta aquest capítol?
Aquest capitol parla de la saviesa del no-competir. El vertader mestre de guerra no lluita, el vertader guerrer no s'enfada, el vertader conqueridor no s'enfronta directament. El que sap servir els altres es posa per sota d'ells. Aixo no es feblesa, es l'art mes alt del lideratge. Es el cami de la美德, la virtut que harmonitza amb el cel.
Com es relaciona amb mi?
Reconec en mi la tendencia a voler demostrar el meu valor, a competir, a voler guanyar. Quan em sento amenaçat, el meu instint es contre-atacar. Pero Laozi em proposa un cami diferent: no guanyar mitjançant la forca, sino mitjançant la humilitat. Això em parla de confiança - no la confiança arrogant, sino la que neix de saber qui sóc realment.
Què hauria de fer avui?
Avui, quan sorgir una situacio de conflicte o competencia, practico cedir terreny. En una discussio, deixo que l'altra persona tingui raó (o al menys no insisteixo a tenir-la jo). Quan algú faci alguna cosa que em molesti, no contralcontro sino que pregunto per què. Quan senti el desig de dominar, practico servir. Aquestes son les petites victòries del no-competir.
All the world says that, while my Tao is great, it yet appears to be inferior (to other systems of teaching). Now it is just its greatness that makes it seem to be inferior. But I have three precious things which I prize and hold fast. The first is gentleness; the second is economy; and the third is shrinking from taking precedence of others.
IA Modern
El món sencer diu que la meva Via és gran, però sembla que no s'assembla a res. Justament perquè és gran, no s'assembla a res. Si s'assemblés a res, fa temps que hauria esdevingut insignificant! Tinc tres tresors que guardo i preservo: el primer és la tendresa, el segon és la moderació, i el tercer és no voler ser el primer del món. Amb tendresa es pot ser valent, amb moderació es pot ser generós, sense voler ser el primer del món es pot sorgir com a guia. Però ara es llença la tendresa per buscar la valentia, s'abandona la moderació per buscar l'abundància, es deixa el darrer lloc per voler ser el primer: això porta a la mort! La tendresa, emprada en la guerra, porta a la victòria; emprada en la defensa, porta a la fermesa. El cel, quan vol救人, el protegeix amb tendresa.
La meva reflexió
Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?
Pregunta a Laotzu sobre aquest capítol Xat complet →