El capitol el dis che i sag de l'antichità che faseven el Véj Camin no faseven service al popol per illuminà, ma per semplificà. L'eccesso de cognossenza l'è el problema. Governà con la furbissia l'è na maledizion, governà senza l'è na benedizion. Sta virtù misteriossa l'è fonda e profunda, e la torna aij origin.
Key Concepts
愚
玄德
大顺
Cite This Chapter
Laozi, Tao Te Ching, Chapter 65, "De chi che'l seguevaciòl el Véj Camin", laotzu.ai: https://www.laotzu.ai/lmo/chapters/65/
Classical Chinese, translation, and AI reflection are shown separately; cite this chapter URL for references.
De chi che l'era bon de seguì el Véj Camin in di temp antich, nol se ne serviva per fa i omen cognoscent, ma per fagh简体 sempliz. I omen hin difficil de governà perché gh'hann tropa攒钱 智慧. Donca governà con la蹭智 l'è la maledizion del stat; no governà con la蹭智 l'è la benedizion del stat. Conossent sti do l'è anmò una regola. Conossent sempre sta regola l'è ciamada virtù misteriossa. La virtù misteriossa l'è fonda e luntana, la torna con tucc i robe, e donca la riva a la granda armonia.
Riflession profunda
De quaj se trata(ch) inquest capitol?
El capitol el dis che i sag de l'antichità che faseven el Véj Camin no faseven service al popol per illuminà, ma per semplificà. L'eccesso de cognossenza l'è el problema. Governà con la furbissia l'è na maledizion, governà senza l'è na benedizion. Sta virtù misteriossa l'è fonda e profunda, e la torna aij origin.
Come el se relaziona con mi?
Quest capitol el me fa pensà a come chegghegh nass de tend a vorè mostrà quant che son智能, quant che basteria tasè e sgaggià. L'ambizion de parì ben informaa l'è onest, ma l'è domà confusion per tucc. El me fa voregh de sernì la semplizità.
Cosa gh'hoo de fà incoeu?
Insaa aldee, el me proponn de fà on gest de semplizità: reduced number de informazion che consum, o de tacà dodes de question que me no respogn con la蹭智.
The ancients who showed their skill in practising the Tao did so, not to enlighten the people, but rather to make them simple and ignorant. The difficulty in governing the people arises from their having much knowledge. He who (tries to) govern a state by his wisdom is a scourge to it; while he who does not (try to) do so is a blessing.
AI Modern
De chi che l'era bon de seguì el Véj Camin in di temp antich, nol se ne serviva per fa i omen cognoscent, ma per fagh简体 sempliz. I omen hin difficil de governà perché gh'hann tropa攒钱 智慧. Donca governà con la蹭智 l'è la maledizion del stat; no governà con la蹭智 l'è la benedizion del stat. Conossent sti do l'è anmò una regola. Conossent sempre sta regola l'è ciamada virtù misteriossa. La virtù misteriossa l'è fonda e luntana, la torna con tucc i robe, e donca la riva a la granda armonia.